PPSOE: ADÉU A L'ESPANYA PLURAL

Els Reis d'Espanya van inaugurar la novena legislatura de l'actual període democràtic. El parlament sorgit del 9 de març és el més bipartidista que s'ha pogut veure mai a l'Estat espanyol. El revés que van patir forces com Izquiera Unida o Esquerra Republicana en pro del vot útil socialista ha deixat un panorama polític menys plural i una mica preocupant.

Si a les darreres legislatures el partit guanyador, si necessitava suports per assolir la majoria absoluta, mirava cap als nacionalistes, en aquesta ocasió el partit més votat se'ls mira amb recel. El segon mandat de Zapatero tot just acaba de començar, tot i que molt em tem que durant els pròxims 4 anys veurem més d'una votació conjunta entre el PP i el PSOE per evitar el “xantatge nacionalista”. I si no temps al temps !!!

Esper que el meu mal presagi no s'acompleixi i que Zapatero a l'hora de governar tingui en compte totes les sensibilitats polítiques que hi ha a l'Estat i que aquella España Plural que el President del Govenr lluïa temps enrere no es quedi en un no res: vaja, el de sempre.

9M: NO AL VOT DE LA POR

Quan escric això fa poc més de 24 hores que van tancar les portes dels col·legis electorals. Durant tota la jornada he escoltat valoracions dels resultats per part dels partits polítics i per part de la gent del carrer.

S’apunta que a llocs com a Catalunya i el País Basc el gran guanyador ha estat el vot útil contra el Partit Popular. Voldria remarcar en aquest sentit la campanya mediàtica dels socialistes catalans fomentant el vot de la por.

La veritat és que aquesta campanya -diuen que ideada pel secretari d’organització del PSC, José Zaragoza- ha tengut un gran impacte. L’he sentit a comentar molt i, la veritat, ha estat una de les campanyes publicitàries que m'han cridat més l'atenció dins del panorama general de propaganda electoral d'aquest 9M.

Ara bé, el si m'ho mir amb deteniment no m'agrada massa que un partit polític faci servir com a estratègia electoral el vot de la por. Ni els del PP són el Dimoni ni els del PSC-PSOE uns angelets immaculats. Per guanyar unes eleccions el que fa falta és programa, programa i més programa i no promeses de dubtós compliment i voler guanyar posant en dubte a l'adversari.

MESTRES

Quan escric això ja fa un parell de dies qu ha passat la tempesta -per no dir l'huracà- que han provocat en la nostra "sensible" societat els informes Bofill i Pisa sobre la qualitat de l'ensenyament que reben els nostres fills.

Jo en aquests moments no sé si el meu fill de 5 anys rep o no millor educació que la que jo vaig rebre quan tenia la seva edat, però no crec que sigui la millor solució al problema - si és que realment existeix- criminalitzar al col.lectiu de mestres i professors que s'encarreguen de l'educació dels nostres joves.

L'educació dels fills és cosa de tots, però els primers responsables en som els pares. Pel que sembla, però, molts són els que trien no fer-ho i posen els seus estimats fillets dins una cúpula de vidre que els aïlli del món exterior. Una cúpula que no corrompi la seva "perfecció". Anam bé sí així creiem que hem d'educar als nostres fills.

Si no canviam el model, el que tendrem d'aquí uns any serà una colla d'adults estúpids i hedonistes que l'únic que faran serà transmetre aquests valors "ideals" als seus dscendents. Esper que una bofetada a temps desperti a la nostra societat d'aquesta imbecilitat en la que viuen - vivim- la majoria de pares a l'hora d'educar els nostres fills.

Deixem als mestres fer la seva feina i fem nosaltres la que ens pertoca !!!

JA N'HI HA PROU !!! ATUREM CATALUNYA

Les infrastructures catalanes estan col·lapsades. Ho estan des de fa temps, tot i que en aquests moments es troben al límit. La gran apagada de Barcelona del juliol, les embussades a l’AP7 durant l’estiu o qualsevol cap de setmana, les avaries de Renfe.... són la demostració palpable que les coses no s’han fet bé durant molts anys.

La xarxa d’assistència pública als ciutadans està en molts casos obsoleta i sobresaturada. Les infrastructures de transport fa anys que demanen inversions a crits.

Visc a Catalunya des de l’any 1990 i puc dir clarament que els serveis públics que m’afecten són el 2007 gairebé els mateixos que quan vaig arribar.

Si parlo de la xarxa d’assistència sanitària, res no ha canviat. El transport públic que podria fer servir ofereix el mateix mal servei que fa 17 anys. Això sí, a Vic tenim una estació de tren del tercer mil·leni amb uns trens de l’edat de pedra.

A les Illes, que no són precisament un paradigma de la inversió estatal, durant el mateix temps s’hi ha fet autopistes gratuïtes, 3 nous hospitals, noves línies fèrries, un metro i d’altres inversions que són apreciades pels ciutadans. Amb això no vol dir que estigui d’acord amb el que s’ha fet i com s’ha fet, però S’HA FET.

A Catalunya tot està empantanegat i el país no avança. Això sí, anam plens d’identitat nacional.

Davant d’aquest cúmul de despropòsits, els ciutadans de carrer ens hauriem d’armar de valor i muntar una espècie de vaga general cívica per dir-los als nostres governants, als d’aquí i als de Madrid, que JA N’HI HA PROU, que volem solucions per als problemes i que es posin les piles.

EUTANÀSIA RADIOFÒNICA

Per començar he de dir que no m’agrada escriure directament d’allò que m’afecta, però en aquest moments m’hi veig obligat. Des de fa gairebé sis anys treballo a Ràdio Mollet del Vallès, l’emissora municipal d’aquest municipi vallesà. És una emissora que el proper 22 de gener farà 27 anys que va néixer.

Tot i haver gaudit de moments d’esplendor en el passat - ho demostra el fet que hi han sorgit professionals com Ramon Pellicer o Jaume Barberà- avui es pot dir que Ràdio Mollet és una emissora morta, sense vida.

Li falta tot allò que ha de tenir un mitjà que té com a principal raó de ser la immediatesa, la frescor de les seves notícies, del que s’hi explica. La música també és de máquina, un ordinador ha substituït al locutor. El resultat, una ràdio freda, sense ànima.

La situació que es viu en aquests moments a Ràdio Mollet del Vallès no és nova. Quan vaig començar a fer-hi feina em van explicar que hi havia projectes nous per rellançar-la: fins ara, tot mentida.

La primera de les mentides: el trasllat dels estudis a una nova ubicació i amb les condicions necessàries per tal de desenvolupar millor la nostra feina. De moment estic assegut allà mateix que des del primer dia i l’únic que es manté és la promesa d’un trasllat imminent. Ja no sé si m’ho he de creure.

El més greu de tot, però, és que la ràdio ha anat a menys. La veritat és que quan escric aquestes línies, a casa, la gairebé nul·la audiència de l’emissora es pensa que estic treballant. Nova mentida. Tot el que sona durant les tardes –i alguns matins- d’aquest estiu és Ràdio a la Llauna, vaja, enregistrada. L’ANTIRÀDIO. Les notícies i tot !!! (Afegeixo que per Nadal del 2007 se m'ha "obligat" a enregistrar el dia 20 de desembre un "informatiu" i un butlletí de notícies per al 2 de gener de 2008)

Hores d’ara no sé com s’ha arribat en aquesta situació i qui n’és o en són els responsables. N’és l’Ajuntament de Mollet, n’és el gerència de la ràdio en som els treballadors? La veritat que crec que tots una mica. Ara bé, moltes de les decisions que es prenen a l’emissora –programació, política de personal, nul projecte radiofònic... – no depenen dels treballadors, que veiem com de mica en mica el mitjà pel qual treballem és menys important i no compleix la funció social pel qual va ser creat: INFORMAR A LA POBLACIÓ DE MOLLET D'ALLÒ QUE PASSA MÉS A PROP SEU. Sincerament, esper que les coses canviïn !!!!

LLIBERTAT VIGILADA

La societat en la que ens ha tocat viu esta immersa en una "reglamentacionitis" aguda.

D'un temps cap aquí als nostres governants els ha vengut un atac de civisme i de control social que s'està traduint en múltiples ordenances de convivència que l'únic que fan és posar negre sobre blanc allò que sempre ha estat de sentit comú. Això sí, l'incompliment comporta l'oportuna sanció, que no és baixa.

El mateix passa amb el trànsit. Adduint raons de seguretat, les autoritats de trànsit ens estan omplint les carreteres de radars per controlar la velocitat. En posen de visibles, pocs, i molts d'amagats. Els primers els entenc, si saps que hi ha un radar redueixes la velocitat, els segons són traïdors perquè només compleixen la funció de fer calaix. La veritat és que m'està acollonant cap on va el nostre món. L'Administració pública s'està començant a convertir amb el Gran Germà que ens vigila en tot moment. Les càmeres de videovigilància als carrers en són la prova més evident.

I no parlem del que els fan als viatgers als aeroports en pro de la seguretat. D'entrada tots els passatgers són tractats com a delinqüents que amaguen alguna cosa.Quina vergonya !!!

Davant d'aquest panorama fa por pensar que és el que ens espera en el futur. Però el més fotut de tot és que els ciutadans som com xotets que acceptam resignadament - o no- els disbarats que els polítics de torn s'entesten en convertir en llei. Quina serà la propera, haver de tenir un certificat de bon ciutadà per sortir al carrer? Temps al temps. VISCA LA DEMOCRÀCIA, VISCA EL MÓN LLIURE !!!

NOU PACTE DE PROGRÉS A LES ILLES

Estam a poques hores de l’anunci oficial de la reedició del Pacte de Progrés a les Illes Balears. Un pacte, que després de com va anar l’anterior, no està aixecant tant d’entusiasme entre totes aquelles persones de sensibilitat progressista.

El pacte de les esquerres amb els nacionalistes és discutible. És innegable que el PP va guanyar les eleccions autonòmiques i que es va quedar a un sol diputat de la majoria absoluta al Parlament. També és cert, però, que el vot d’esquerres a les Illes està més fragmentat que el de la dreta i que per arribar al seu nivell calen els pactes. Podem afegir que la llei electoral – que ara el PP estatal ja vol modificar- no prohibeix l’existència dels partits frontissa.

Des de la dreta conservadora s’intenta restar legitimitat al pacte entre el PSIB, Bloc i UM, però el refrany és clar: Qui sembra recull. I el Partit Popular balear ha pecat de prepotent a l’hora de menysprear a Unió Mallorquina. És el mateix que li va passar a Convergència i Unió amb Esquerra Republicana de Catalunya.

Amb tota la legitimitat del món, el nou Govern de les Illes Balears ha de treballar primer per a les persones. Després ha de lluitar per defensar i protegir el territori i finalment ha de ser especialment sensible en la protecció i difusió de la llengua i la cultura pròpies.

Esperem que aquesta vegada ho facin més bé que en el període 1999-2003 i no defraudin les expectatives de molts votants nacionalistes i d’esquerres, que cansats de la prepotència del Partit Popular, han demanat un canvi.